Pregó de Carnestoltes 2002

Escolars d’aquesta casa,
que em mireu amb ulls badocs,
esperant que el pregó us faci,
escoltant com carallots:
Permeteu-me que pregoni
quatre versos, quatre mots
sobre la meva gran festa
amb permís dels professors.

Jo vinc de llunyanes terres
d’un exòtic, clar país
que s’assembla més a Xauxa
que a la Villa de Madris.
Aquí sóc perquè vull gresca
i teniu el meu permís
per fer el que us doni la gana.
Que tothom sigui feliç!
Deixeu, ara, que us demani
pel bé de l’ensenyament
una malsonant xiulada
i una rotund aplaudiment:
Aplaudiu, la Laura Gil,
nostra sàvia consellera,
que es mereix tot un pernil
perquè té tanta trempera
que a escola vol que es venguin
profilàctics, sense espera.
I exigim que a cada centre
— ja posats a fer-ho bé–
facin crèdits variables
per saber com s’ha de fer.
La xiulada destinem-la
a la senyora Pilar
del PP o del Castillo,
que ens ha volgut manegar.
Primer ens diu tot fent-se el pinxo:
“No habrá selectivitat”
i ara vol que fem revàlida
per passar el batxillerat.
Que la faci fer a sa mare,
que la faci fer a l’Aznar.
Vinga, doncs, amunt la festa,
fora mandra, fora el dol,
que ningú no passi pena,
que ningú no es trobi sol.
Celebreu el CARNESTOLTES
tant si plou com si fa sol.
Ja n’hi ha prou de tant d’estudi
i d’exàmens i control,
que una festa com aquesta
no la fa tothom qui vol.

Notícia enviada per: jvilamal