Els governs que fan servir com excusa “oficial” el fet de tenir l’Iraq (i no desarmar-se) o no, armes de destrucció massiva per iniciar o no, una guerra contra ell, respectivament, crec que són poc honestos.
Mentre que la resta de pocs governs que fan servir altres motius per rebutjar la guerra, els quals poden semblar més lloables i altruistes, no és que em semblin, la majoria, més honestos que els anteriors, ja que, possiblement, els motius veritables siguin interessos creats a la zona (Iraq), als quals una guerra no els aniria gens bé.
El que, possiblement, sap tothom, es vulgui fer veure o no, hi hagi proves o no, és que l’Iraq sí té armes de destrucció massiva (com EUA i molts altres països), a finals dels 80 els EUA els n’hi van vendre. Una cosa és això i una altra cosa és que l’Iraq sigui una amenaça real per a la resta del món.
Per tant, em pregunto, tot plegat no és voler amagar una cosa que ja està decidida: que hi haurà guerra? Perquè, al final, la resposta dels inspectors de la ONU serà o que han trobat armes de destrucció massiva o que el govern d’Irak no vol col·laborar (lògicament), amb la qual cosa ja tindrem la guerra “justificada” i consensuada per tothom (ONU i EUA).
¿És prou “motiu” iniciar una guerra pel fet de tenir armes de destrucció massiva, on hi haurà milers de morts i amb unes conseqüències de postguerra imprevisibles? ¿No són realment altres els motius de la guerra, per exemple: els interesos econòmics (el petroli) de la zona per part d’occident, principalment per part dels EUA?
Ara bé, sigui quin sigui el motiu no és, o no hauria de ser, suficient per “justificar” una guerra.
Manresa, 12 de febrer de 2003
Ferran Solís i Casas
Notícia enviada per: fsolis
