El passat 13 de març de 2003, l’Enric Larreula, un escriptor, va venir a l’IES. És l’autor de llibres per la mainada, pels adolescents o pels adults. Unes de les seves obres són: “La por”, “Em dic Paco”, “Alba”, entre moltes altres. La xerrada va tenir lloc a la biblioteca de l’IES a dos quarts de cinc fins a dos quarts de sis.
Al principi, es va presentar i, segons ell, per no enrotllar-se massa en coses que no ens interessessin, ens va demanar si teníem alguna qüestió per fer-li i, a partir de la pregunta, començar-nos a explicar.
Ens va explicar que un dels seus últims llibres, ha tardat trenta-dos anys a acabar-lo!, però, entremig, n’ha fet d’altres.
També ens va explicar que es va comprar una casa i, al cap de pocs dies va caure una paret. Llavors va avisar a un manobre perquè li fes la paret. Parlant amb ell, li va demanar si coneixia alguna botiga ens els qual venguessin mobles de fusta rústics. En Joan, que era el manobre, li va dir que a la masia on va néixer el seu pare n’hi havia, i que els podria agafar, perquè, o la casa hi cauria a sobre o es corcarien. L’Enric li va demanar per què no l’arreglava, i ell li va dir que ja la tenia molt vista, i, els seu pare que tenia Alhzeimer i, algun cop s’escapava perquè es pensava que li voldrien robar la casa i hi anava. Llavors l’havien de tornar amb ambulància perquè, a causa de la malaltia, no reconeixia els seus fills, i els volia matar per por que li robessin la casa. Paranoies de la malaltia. I, al cap d’uns anys, es va inspirar a fer un llibre, com de por, que consistia que dos nens es perdien al bosc i anaven a la masia i hi havia l’home malalt que tenia por que li robessin la casa. I per fer el llibre “Alba”, es va basar amb una noia que, anteriorment havia anat al Pius, que tenia càncer, i, a partit del seu diari va fer el llibre. La història es verídica. I així moltes més coses.
Al final, qui ha volgut, l’Enric li ha firmat el llibre.
Notícia enviada per: jmcomellas
