Quinze minuts d’aturada en protesta per la guerra d’Iraq

El dia 20 de març, ha començat la guerra. A les dues de la matinada, hora catalana, els americans han llançat el primer míssil a Bagdad, intentant tocar al Saddam.

A l’institut, tots els professors s’han reunit a l’hora del pati per acordar què farien per protestar contra la guerra. El que s’ha decidit és que, a un quart d’una, que tots els alumnes que anessin contra la guerra, sortissin de les classes i escoltessin un parell de textos. Entre ells hi havia el de la filòsofa i revolucionària Simone Weil (1909 – 1943), que fa així:

“Al llarg de la història humana, es pot
comprovar que els conflictes,
incomparablement els més acarnissats
són aquells que no tenen objectiu”

“Si algun cop la suma de patiments, de
sang i llàgrimes que significa una guerra
pogués justificar-se, seria quan un poble
lluita i mor per una causa que vol defensar”

“No s’ha d’admirar mai la força,
no s’ha d’odiar mai els enemics,
i no s’ha de menysprear els malaurats”

“Quan els interessos econòmics i polítics
només tenen sentit amb vista a la guerra
es quan apareixen els milions de cadàvers,
els orfes, els mutilats, la desesperació i les llàgrimes

“La guerra se’ns ha aparegut com un fet,
tot i que no s’hagi produït. No crec que no
hi hagi ningú que no hagi sentit en algun
moment la presència de la guerra”

I després, també hem llegit un poema de Salvador Espriu, que fa així:

De vegades és necessari i forçós
Que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Havent llegit aquests dos textos, tots hem tornat cap a les classes. Ara hem d’esperar a tenir raons per no haver de tornar a fer aquestes parades en contra la guerra. NO A LA GUERRA!

LES PERSONES SÓN MÉS IMPORTANT QUE NO PAS ELS DINERS!!

Notícia enviada per: jcomellas