El propassat 13 d’abril s’homenatjà als professors Josep Ma. Badia i Masgrau (1997-2010) i Jaume Serra i Carné (1980-2010), en motiu de la seva "jubilació". En l’acte de reconeixement per la seva tasca acadèmica, ens van deixar algunes perles que vos oferim tot seguit, un emotiu discurs i un poema dedicat als mestres que podeu llegir ampliant la notícia.
Aquest curs sou una presència absent! Que per molt anys!
Elogi dels mestres
A Lluís Badia i Torras
Els mestres no es jubilen, els jubilen
o jubilem, andròmines augustes
que arraconem a golfes legalistes
després de clamorosos homenatges.
Els mestres, com els pares, no es jubilen,
ho són fins a la mort i
en la memòria
eterna dels alumnes, i els seus fills.
No
tot aquell que fa de mestre és mestre.
S’ensenya no amb els llibres,
amb la vida
i amb molt d’amor i de dolor i de fe.
Són lletra morta
els llibre, no contenen
la saviesa de la ment i el cor,
l’única
saviesa veritable.
Mai no podrà salvar-nos la ciència.
És
l’alta neu d’uns cabells blancs, la pura
i dura llum d’un front
solcat d’arrugues,
l’entendridora veu d’unes mans trèmules,
i són
uns ulls vidents dintre la tenebra,
i és la llavor que furga sota
terra
i va espigant al llarg del temps i dóna
collites d’or que no
hem sembrat nosaltres.
Climent Forner i Escobet – Navàs, 1986.
Notícia enviada per: xvalls2
