Dijous, quan
vaig arribar a l’institut vaig anar directe cap a davant la porta d’entrada de
l’institut, on hi havien els altres companys. Després de que els professors
comptessin si hi érem tots, vam anar cap a l’autobús i ens hi vam estar una bona
estona fins a arribar a Parcaventura, a prop del Pedraforca. Al sortir de
l’autobús feia molt fred, tot i així vam esmorzar en deu minuts i ens vam dividir ens dos grups: un que aniria
a veure un poblat antic per allà al costat i l’altre que aniria a les
tirolines: Quan els grups acabessin s’intercanviarien els llocs.
A mi em va
tocar anar primer a veure el poblat, com que havia plogut la nit anterior, el
camí relliscava bastant i havíem d’anar amb compte; quan vam arribar, sols en
quedava poca cosa del poblat, feia temps que no estava habitat o sigui que
només en quedaven algunes pedres que havien format part de les parets de les
cases. Ens vam assentar i ens van explicar perquè l’havien situat allà, com
anaven a buscar aigua, etc.
Al cap d’una estona vam tornar al lloc on l’autobús
estava aparcat, vam entrar a la recepció i ens van posar els arnès per poder
pujar a les tirolines. Un cop posats, hi vam anar i ens van ensenyar com anar
segurs tota l’estona: mai podíem no estar assegurats per enlloc, ja que si algú
ens empentava o l’arbre es movia i quèiem, ens faríem mal. Quan ja ens ho
havien explicat tot, vam pujar als arbres i vam començar. A mi em va costar
molt un tros del circuit que hi havia una xarxa de dos metres d’alçada i més o
menys el mateix d’amplada, l’havies de passar agafant-hi i fent força de
braços. El que més em va agradar va ser la tirolina, no sé dir el perquè, però
em va agradar.
Després de fer el circuit petit, vaig fer el circuit gran, no
més difícil, però sí més alt; això el feia una mica més complicat. Quan vaig
acabar el gran, vaig voler fer un queera més gran que el primer i més petit que el segon, però ja ni hi havia tempsi no el vaig poder fer. Em vaig treure l’arnès i vaig anar fins al lloc on
l’autobús estava aparcat. Allà em vaig prendre un segon esmorzar: tenia molta
gana i era la una del migdia. Al cap d’una estona, quan ja havíem parlat sobre
el que ens havia agradat i el que ens havia fet por, ens van contar per si es
deixaven a algú i vam pujar a l’autobús. La tornada se’m va fer més llarga que
l’anada, segurament perquè tenia gana, però quan vam arribar, vaig anar
ràpidament fins a casa, per poder reposar després d’un matí tan cansat.
Gina Clotet (3r ESO)
Notícia enviada per: jfons
