El passat cap de setmana, el Departament de Filosofia va participar en el simposi memorial a Walter Benjamin, celebrat a Portbou. L’acte central tingué lloc la matinada del diumenge 29, on unes vuitanta cinc persones de diferents parles, revivírem a peu la ruta muntanyosa d’exili, que anomenaven Lister, entre Banyuls de la Merenda i Portbou, passant pel coll de Querroig, ara rebatejada com a Ruta Walter Benjamin. Durant les cinc hores de camí, foren recitats textos, musicats per a l’ocasió. Impressionant! Pel paisatge, la poesia i la música. Si teniu ganes de caminar-la, està totalment senyalitzada i té una dificultat mitjana. Si en teniu ocasió, visiteu el memorial Passatges dissenyat per l’artista Dani Karavan. Si voleu saber més de la tràgica barbàrie, continueu llegint.
Walter Benjamin, vers la llibertat
El 25 de setembre de 1940, Walter Benjamin, juntament amb la fotògrafa alemanya Henny Gurland, el seu fill Joseph i algunes persones més que havien trobat per la muntanya, arriben a Portbou. Durant el trajecte, des de Banyuls de la Merenda fins al pic de Querroig, just a la línea de la frontera, els havia guiat Lisa Fittko, esposa d’un vell conegut seu, Hans Fittko, periodista alemany. Les Condicions de la marxa havien estat molt dures. A les dificultats pròpies d’un sender de muntanya, cal afegir-hi la salut precària de Benjamin, a més de la terrible circumstància de saber que la Gestapo els podia detenir en qualsevol moment.
Walter Benjamin i el Potbou de 1940
Al captard del 25 de setembre, després d’un camí que havia durat gairebé dotze hores, Benjamin entrava a Portbou, possiblement per la boca del mateix túnel que avui dóna al camí de la ribera. Portbou era un poble de frontera devastat i ruïnós després de l’acabament de la Guerra Incivil espanyola, on la presència dels membres de la Gestapo era un fet habitual, juntament amb la policia franquista. Walter Benjamin i els seus acompanyants es van dirigir a la comissaria de policia, ubicada a la mateixa estació.
Walter Benjamin és retingut
Walter Benjamin disposava d’un salconduit per travessar Espanya i dirigir-se a Lisboa, on pensava embarcar-se cap als Estats Units. El fet d’haver aconseguit fugir de la persecució nazi i de saber que era lliure el va portar a presentar-se a les autoritats per regularitzar la seva situació. A la comissaria de policia, Benjamin rep la notícia de la denegació del permís d’entrada a Espanya. Li cal disposar d’una autorització per sortir de França. Excepcionalment i a causa del seu estat de salut se li permet quedar-se a fer nit a Portbou. La policia l’acompanya, juntament amb Henny Gurland i el seu fill Joseph, a la Fonda “Francia”
La Fonda “Francia”, lloc de reclusió
Walter Benjamin i els seus acompanyants van entrar a la Fonda. Benjamin, molt fatigat, es va instal·lar a la seva habitació. Una cambra situada al segon pis, concretament al número 4, que donava a la part posterior de l’edifici. Els fets que succeeixen durant les hores següents il·lustren d’una forma colpidora tota la tragèdia de la barbàrie. Benjamin mateix, citant Kafka, diu: “hi ha moltíssima esperança, però no pas per nosaltres”
Notícia enviada per: xvalls2
