Sòcrates ens visita en ple segle XXI. Cada nit ressona la seva veu i colpeix les nostres consciències al Teatre Romea Heràclit deia que la vida està feta de contraris. Potser tenia raó! Aquest dilluns, mentre uns desfilaven i commemoraven “honor”, “patria”, “militarismo”, “virilidad”, “raza”; altres pujaven a l’escenari per declamar la indagació de “bellesa”, “consciència”, “bé”, “ètica”, “diàleg” , “anhel de veritat i bondat”, “respecte” i “justícia”.
Tota la representació ens posà davant un mirall, on emmirallar-nos personal i col·lectivament. La dita: “Una vida no examinada, no mereix ser viscuda”, se sol atribuir a Sòcrates. Ens vol convidar a prendre consciència del miracle meravellós de la vida. A més de ser un dels pensadors més coneguts de l'antiga Atenes i mestre de Plató, Sòcrates està considerat el pare del pensament occidental.
Ell, un savi que no va voler escriure els seus pensaments perquè trobava que tothom havia de desenvolupar els seus propis, va ser l'autor d'aquella irònica expressió amb què la Humanitat reconeix avui la seva ignorància: Només sé que no sé res. Sòcrates serà jutjat i condemnat pels seus conciutadans després d'haver denunciat la corrupció a Atenes i d'haver advertit contra el paper supersticiós i manipulador de la religió oficial. Acusat de menystenir els déus i corrompre la joventut, es va negar a fugir, com li proposaven els seus deixebles, quan va ser condemnat a ingerir una copa de cicuta. I la seva mort es va convertir en una de les més famoses de la història.
Mario Gas escriu sobre el pensador d'Atenes.
No cabe la menor duda de que Sócrates es una figura fundamental del pensamiento occidental. Su aura sigue proyectándose a través del tiempo hasta nuestros días. Su búsqueda de la verdad, su indagación, mediante el diálogo, sobre la moral, la honestidad, la justicia, el conocimiento del hombre- dando por supuesto que el inicio es siempre una pregunta que incide en el no conocimiento-, le convierten en un ser singular y por supuesto, en un ser peligroso para cualquier tipo de hipocresía, ya sea individual, colectiva, o incluso estatal y… democrática.
Es esa condición insobornable lo que le lleva -tras una larvada inquina incubada durante más de veinte años- a ser acusado por seres insidiosos cercanos al poder, de perversor de la juventud y negador de los dioses oficiales. El resultado, avalado por parte de la ciudadanía, no puede ser más terrible e injusto: la ingesta de la cicuta que le producirá la muerte.
Notícia enviada per: xvalls2
