Per què no volem acollir?

Aquest dimecres vam tenir entre nosaltres  el president de FundiPau, Sr Antoni Soler Ricart, ens va fer una xerrada col·loqui sobre: Refugiats, per què?.  Coincidències o no, però la primera fotografia que ens va passar, era sobre refugiats i deportats als camps nazis, just d'allà on venim. i que ens sembla tant lluny en el temps Ens va demanar: no són molt semblant a les que veiem avui als diaris?. La reflexió va girar al voltant de dues preguntes: Per què hi ha refugiats? Per què no volem acollir-los?. El que ens està passant té causes i responsabilitats. Què ens està succeint en el nostre sistema de vida? Va apuntar tres nivells de causes que expliquen els milions de refugiats que tenim avui al món.  Causes del primer nivell més supercial: La vida es fa impossible en els llocs d’origen dels migrants  per la guerra, la misèria i la violació dels drets humans. Un segon grup de causes, apunta als substrats locals, la intervenció d’occident en aquests països i la manera com es volen resoldre els conflictes. El nivell tercer, i més profund; apunta al model de vida occidental i la necessitat depredadora del sistema econòmic.

Ens va dir una idea final digne de reflexió: "Els pacifistes no som ingenus … Sabem que allà on hi ha persones, hi ha conflictes … Nosaltres no arreglarem el món, que per altre part, si estès completament ordenat es començaria a desordenar … Aleshores quina actitud ens cal? la indiferència? No, el compromís amb nosaltres mateixos i els altres …. És a dir,  hem de fer allò que sabem fer … Cal fer amb dignitat allò que està al nostre abast … Posar actius per deixar un món millor del que hem trobat …"  Paraules que ens feren ressonar  la novel·la d'Albert Camus: La Pesta. Explica la història d'uns doctors, sobretot el Dr Rieux, que han de fer front a la pesta , quan sabem que la seva feina no acabarà amb la malaltia, i en canvi quedant-se a la ciutat d’Orà, potser ella acabarà amb ells: però assumeixen la responsabilitat d'ajudar els malalts i resten actius sense fugir en el si de la ciutat empestada. És en aquesta responsabilitat on descobreixen el sentit de la solidaritat, en la seva tasca humanitària. Tot el sentit del seu ser.

Presentació exposició refugiats

Marina Garcés: ‘S’ha de desmuntar aquesta idea que no podem fer res, que només podem viure matant-nos’

El escalofriante diálogo que muestra cómo Italia dejó morir a 60 niños

 

Notícia enviada per: xvalls2