Una curs més l’alumnat de primer de batxillerat ha seguit els camins de l’exili, de la mà de la historiadora Assumpta Montellà, que prèviament havia impartit a les aules la xerrada sobre la Maternitat d’Elna. Ha estat una experiència molt carrega de reflexió emotiva. El nostre “exili” començà en l’oasi que fou la Maternitat Suïssa d’Elna, en mig d’aquell horror i caos de la guerra. Un sol d’esperança! Seguidament ens traslladàrem al Camp d’Argelers, on foren confinades noranta mil ànimes, mal vivint i morint a la platja.
Començàrem la visita pel Cementiri dels Republicans, on els finats per defalliment, malalties, etc; foren sepultats en aquella fossa comuna. Mentre trepitjàvem aquella terra sagrada, vam llegir la carta d’una nena que donava testimoniatge de la vida i mort dels refugiats republicans. Seguidament anàrem a la platja i, arran d’aigua, tres alumnes ens van fer posar la pell de gallina quan es posaren a cantar a capella l’Aleuia de Leonard Cohen. Quina regal tant bell!. Anàrem a dinar a Cotlliure, però abans passàrem a visitar la tomba del poeta Antonio Machado, on recitaren alguns poemes. El darrer punt del recorregut fou el Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la població de la Junquera. Allà es tancà el cercle de la nostra història i ens passarem el relleu de la memòria. Ara sembla que ha desaparegut el drama dels migrants i refugiats, però no, ja ho deia l’Elisabeth Heidenbenz: “Vindran altres exilis, i cal restar atents. Qui salva una vida, salva la humanitat”.
Notícia enviada per: xvalls2
