El passat 30 de maig, l’AFA de l’ Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb el suport del centre, va organitzar una xerrada sobre EL CONSUM DE PORNOGRAFIA I L’EDUCACIÓ SEXOAFECTIVA DURANT L’ADOLESCÈNCIA, a càrrec de Gemma Torras Bertran, psicòloga de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, de la Divisió de Salut Mental d’Althaia.
A l’acte, que va comptar amb l’assistència d’una vintena de famílies de l’ Institut, Gemma Torras va advocar per una educació sexual i afectiva de qualitat com a antídot contra la violència sexual present a la pornografia i a la societat en general, ja que en realitat aquesta violència és a tot arreu, no només a la pornografia. Igual que les famílies – i la societat de forma més transversal – eduquem en valors de pau per combatre la violència de les guerres, els conflictes que poden sorgir amb els altres, la violència als videojocs i a les pel·lícules, també hem d’educar en la sexualitat i l’afectivitat. Si no, la major part de la informació que reben els nostres fills i filles en aquest àmbit els arriba a través de la pornografia, que conté un alt grau de violència sexual, i no són capaços de posar-hi cap filtre perquè no han rebut aquesta educació sexoafectiva, ni prèviament ni durant l’adolescència.
Per exposar la seva idea, la Gemma va començar amb la definició i les diferències entre sexe, gènere, identitat sexual i identitat de gènere, i va constatar que vivim en un sistema patriarcal on predomina una ideologia masclista, que defineix uns rols molt concrets, diferenciats i desiguals entre homes i dones. En aquesta societat, l’afectivitat es basa en l’ideal holliwoodenc de l’amor romàntic que acaba anul·lant la dona mentre empodera l’home, i la sexualitat es defineix per la cosificació de la dona com a objecte desitjat, mentre que l’home esdevé el subjecte desitjant i dominant.
En aquest context, la pornografia reflecteix sovint uns valors masclistes i una violència que, a manca d’una educació sexual i afectiva saludable i basada en la igualtat de gènere, es converteixen en la primera (i sovint, l’única) referència sobre sexe i afecte per als nostres infants i adolescents. Actualment la visualització de pornografia s’inicia a partir dels 8 anys. Així doncs, el consum de pornografia, sobretot a través de vídeos amb contingut violent, provoca molts errors d’aprenentatge i moltes distorsions masclistes sobre què és el sexe, i porta a concepcions equivocades sobre què és una relació afectiva saludable i satisfactòria per als dos gèneres, en què les dones també sentin plaer, i no repressió i imposicions, com veu sovint a la seva consulta.
De fet, la Gemma va instar a revisar les nostres relacions sexoafectiva com a adults, per poder detectar violències sexuals i poder oferir una millor educació als nostres fills i filles, i de forma transversal com a societat.
Que la violència sexual és a tot arreu ho demostra el fet que un 80% de les agressions sexuals es produeixen per part de persones conegudes per la víctima, que vol dir que passen en entorns que la víctima considera segurs. I la motivació no és el desig sexual, sinó la sensació de poder i dominació de l’home cap a la dona.
Finalment, la psicòloga també va remarcar que carreguem sempre les responsabilitats a les
filles, restringint les seves llibertats i traslladant-les temors, inseguretats i culpabilitzacions. Hem de canviar aquesta manera d’educar, deixant de posar el focus en protegir les filles i posant-lo en educar els fills, per tal que estableixin relacions afectives no abusives entre ells. Hem de parlar als nostres fills del respecte cap a les dones i cap a totes les persones. Expliquem-los què és el consentiment, i per què és important respectar totes les voluntats. L’educació afectiva i sexual és fonamental per evitar conductes de risc. La pornografia no és el problema, sinó la manca d’educació per interpretar el que es consumeix amb una mirada crítica i amb uns valors feministes, és a dir, basats en la igualtat de gènere.
Notícia enviada per: ebarbos2
