Aquest dilluns, 10 de març, ens ha vingut a visitar un ex-alumne de l’aula d’acollida del Pius, en Jeremías Chorasmo, que ara està acabant un cicle formatiu de la família de Comerç i màrqueting a l’institut Guillem Catà. Actualment, està finalitzant les pràctiques al Decathlon i la seva intenció és poder continuar treballant allà i compatibilitzar-ho amb la millora de l’anglès i/o el francès. Més endavant, voldria cursar un Cicle Formatiu de Grau Superior en Comerç Internacional.
A la llarga, estaria interessat en poder emprendre algun projecte al seu país, Veneçuela, i deixar-hi l’empremta de tot el que ha après a Catalunya. A més a més, podria ajudar al seu avi i fer-li el regal més bonic que pot un net pot fer, ajudar-lo en la seva empresa.
Quan va arribar al país feia un any que no estudiava i no acabava d’entendre per quin motiu havia d’aprendre català. Després, va reflexionar i va veure que era cabdal aprendre la llengua per relacionar-se, estudiar, treballar, conèixer gent nova…en definitiva, canviar la seva vida. A casa, llegia i escoltava tot el que podia en català.
Va arribar a 4t d’ESO i en només un curs va aprendre català, va acreditar l’ESO i va poder fer allò que havia desitjat.
D’entrada, li feia molta por canviar de lloc, adaptar-se a uns nous professors i companys, sortir de la seva zona de confort. Va trobar força diferència entre els dos llocs, però un cop més, malgrat la seva timidesa inicial, se’n va sortir. Va remarcar que és molt important estudiar allò que t’agrada, dedicar-hi temps i ens va recordar que si ho fas amb passió, tot sempre sortirà millor. Ell continua sent un apassionat de la música, el bàsquet…
Va destacar la importància dels professors del Pius, no només com a professionals, sinó també com a persones en les que es va recolzar quan va necessitar explicar com se sentia. Es va sentir comprès i ajudat.
D’altra banda, va explicar que el pes de la família sempre ha estat clau a la seva vida. Va deixar una part del seu cor i de la seva família al seu país i en va trobar una altra a Catalunya. Tot i això, aquell mateix any, mentre era a l’aula d’acollida, va haver de tirar endavant quan la seva mare va haver de tornar al país uns mesos. Això ho va poder fer gràcies al seu esforç, la seva resiliència, la seva maduresa i centrant-se en els estudis.
Ens ha agradat molt la seva visita per tot el que podem aprendre d’ell i perquè el fet que hagi arribat d’un altre país, com nosaltres, ens fa veure la importància d’esforçar-nos, perseguir els nostres somnis i la necessitat d’aprendre la llengua per viure com volem.
Hany Becerra, Imane Bouabdellah, Camila Hernàndez i Norkis Marquina.
