Penso que tots podem estar d’acord en que la nostra societat ha disposat, des de fa molt, d’un sistema institucionalitzat d’ensenyament a través de les escoles. A més, en els darrers temps, la formació i la educació han tendit a unificar-se i connectar-se en un únic espai: el centre educatiu. El pares/mares hem de ser conscients, crec jo, de que la responsabilitat principal en la formació com a persones dels nostres fills recau en nosaltres. I els professionals de l’ensenyament han de ser conscients, segons la meva opinió, que, a més de tenir una part de responsabilitat en la formació com a persones dels nostres fills, tenen la gran responsabilitat de transmetre els coneixements que els han de permetre, en el futur, la integració al mercat laboral.
L’aparició de les noves tecnologies esta produint un canvi social molt important. Fa segles la societat era agrària i les persones es dedicaven a produir aliments majoritàriament. Amb la societat industrial la gent es dedicava a produir coses (indústria). Hi ha previsions que diuen – no sé si són massa optimistes o massa pessimistes – que d’ aquí uns 15 anys tan sols el 5 % de la població es dedicarà a produir aliments… i tan sols el 15 % de la població es dedicarà a l’ activitat industrial.
I l’altre 80%? Per al 40 % l’objectiu de la feina serà el maneig de la informació i per a l’altre 40 % els serveis d’ atenció directa a les persones.
Per tant, els nostres fills viuen en una societat en què pocs es dedicaran a l’agricultura o a la indústria i molts d’ells treballaran en el maneig de la informació. Hauran de fer front a l’excés d’ informació. Estaran abocats en l’aprenentatge permanent tota la vida. I la pregunta és: fem prou les famílies i els educadors per a formar els s del futur? Estem preparats – o ens preparem – per aquests canvis que tenim a la porta?
Em sembla que es pot afirmar que, a partir del boom de les TIC, l’educació amplia els seus objectius, hi ha una petita – o gran – revolució que exigeix un esforç afegit. La formació necessita orientar-se per aprendre a aprendre. L’important no és tant l’adquisició d’una informació cada dia més fàcil de trobar, com tenir la capacitat de seleccionar-la, analitzar-la i relacionar-la.
He volgut fer aquesta reflexió en veu alta perquè em preocupa. És ben cert que la part de responsabilitat que correspon a les famílies les hem de resoldre des de casa. Però la part que correspon als professionals s’ha de resoldre des dels centres educatius. No estic segur que aquest canvi, que al meu entendre ha començat, es veu de la mateixa manera per part d’aquests professionals. Potser ni tan sols s’ha plantejat. Perquè la meva opinió és que a hores d’ara de recursos tècnics per encetar un canvi – i quan dic canvi, em refereixo, a l’ús de les TIC – n’hi ha, el que potser passa és que no se’n fa ús. O se’n fa molt poc ús.
No sé que us en sembla?.
JOAN ESTANY
Notícia enviada per: jestany_1