Des dels primers anuncis de torrons, les llums enceses dels carrers, i les primeres consumicions dels més avantguardistes, podríem dir que comencen les festes de Nadal.
Cada any però, en mica en mica que em vaig fent gran, dins dels dies de festa que ens donen n’hi ha un que espero amb molta il·lusió, és el dia dels sants innocents!
De ben petita, el dia 28 de desembre em llevava molt d’hora i començava a fabricar llufes ben grans amb els diaris vells que trobava per casa, tot fent competicions amb el meu germà a veure qui fabricava la més grossa. Després anàvem a casa dels avis i ens reuníem tots el cosins, i començava la guerra de llufes. Era un joc innocent i infantil, però sempre en sortia molt contenta. Tot seguit les contàvem i el guanyador, el que tenia menys llufes, rebia un gran trofeu, un tros molt gran d’un pastís que l’àvia feia per a l’esdeveniment.
Anys més tard, quan vaig entrar a formar part del Mijac de la Sagrada Família, aquest dia el passava de colònies. Va ser com una segona etapa que va deixar endarrera la primera. Aquesta però també era molt divertida. Cada Nadal ens sorprenien i ens sorprenen amb innocentades diverses, algunes de més grosses i d’altres de més fluixes, però totes elles molt originals.
Aquest dia doncs m’agrada perquè fa que la gent sigui creativa amb les enganyifes i es relacioni amb l’altre amb el somriure i la rialla, que molt sovint, dins la nostra societat maquinària, no tenim temps de compartir i que és una cosa importat i molt maca. I a part de tot això, per la senzillesa de aquesta festa que en part no ha estat afectada per l’actual societat consumista, i això la fa molt original i pura.
Notícia enviada per: mlanau
