Bugada per Sant Jordi

L’alumnat de Filosofia i Ètica us convidem a la Bugada de roba, de poesia, de filosofemes. En aquesta instal·lació, hem rememorat el temps en què fer bugada era un acte social de cara al carrer, quan calia anar a rentar la roba al safareig públic i estendre-la als balcons, mentre la feien petar. Una feina convertida en vida social, on l’espai col·lectiu era el lloc de convergència de les anècdotes, xafarderies, esperances, angoixes, mirades i altres.

Les escales, els passadissos, els replans del nostre institut, s’han convertit en els nostres carrers, balcons i places. Plens de coloraines i llum mediterrània com aquell carreró on penja la bugada de casa a casa i, mirant-la enlaire, es projecta en un cel blau transparent, com garlandes de festa. La nostra bugada també és la de les paraules teixides en pensaments i sentiments;  l’acotxament  dels poetes mentre anem fent camí. Sortim al carrer, passegem, contemplem, mentre el temps s’escola plàcidament.

Aquest costum d’estendre, potser s’ha anat perdent, arraconat per les noves tecnologies. Però cada any, per sort, retorna Sant Jordi. Sortim de casa per retrobar-nos amb els “mots de la llengua” i renovem els vincles d’afectivitat amb les persones estimades. Convivim a les places i carrers!

Per això, tot esperant la diada, hem volgut sortir al passadís, per fer-ne un carrer de convivència; on dels estenedors hi pengen coloraines i poemes que ens amaren de sensibilitat.