“Busqueu persones de referència perquè us acompanyin”

L’exalumna Elena Guix ens explica com va viure l’etapa escolar al Pius i ens exposa diversos consells per ajudar-nos. 

Irene Campo, 3r d'ESO D

El darrer 20 de gener va venir a fer-nos una xerrada dins del cicle “consell de savis” a la classe de 3rD al Pius, l’exalumna Elena Guix, que actualment té 38 anys i es dedica a la fotografía.

L’Elena va acabar els estudis al Pius quan tenia 18 o 19 anys. Quan tenia 16 anys va començar el primer any de batxillerat, però finalment va repetir de curs, ja que no era una noia que treia gaire bones notes i no s'esforçava massa. Fins i tot es va arribar a plantejar deixar els estudis, però el Xavi, el seu tutor de filosofia la va motivar perquè continués estudiant. I l’any següent va tornar a fer 1r de batxillerat. Al final va acabar l'institut amb l’ESO i el batxillerat, va fer la selectivitat i la va aprovar amb una nota justa.

Més tard, va estar un any de descans en el qual va aprofitar per fer pràctiques, cursets… per veure què la motivava. Va acabar decidint fer un grau superior d'il·lustració, en comptes d’anar a la universitat. Als seus pares no els va agradar que estudiés il·lustració, però ella tot i així va continuar estudiant. En acabar va fer un segon mòdul de gràfica publicitària i més tard va deixar d’estudiar.

Seguidament va començar a treballar en un estudi de fotografia tot i que no va fer cap carrera de fotografia. Un dia va haver d’anar a una escola a fer fotos, ja que la fotògrafa que hi havia d’anar no hi podia anar. Ella ni tan sols sabia engegar una càmera. L’experiència va acabar-li agradant i es va fer autònoma. Va aconseguir el seu equip de fotografia i llavors va obrir un local de fotografía durant 5 anys, al costat del Pius. Al final es va acabar especialitzant en la fotografia escolar i artística, fins a data d’avui. 

A banda, l’Elena ens va donar alguns consells per ajudar-nos en la nostra etapa escolar, com: No tinguem pressa per créixer ni per acabar els estudis. Respectem als adults. No gastem més del que tenim. I sobretot, tenir a algun adult, com a mínim un, que ens ajudi i/o guiï en aquesta etapa.

Notícia enviada per: lbou6